SOBRE VENTURA AMETLLER

VENTURA AMETLLER (Pals, 1933-Mataró, 2008) (I)

Vaig topar amb el nom de Ventura Ametller, com per casualitat, al taulell de la llibreria Dòria Llibres, de Mataró. L’amic Josep Maria Codina -pintor i professor de l’art- els havia demanar el llibre de Roger Vilà, Marges, de l’Editorial Barcino, perquè l’havia sorprès saber que el seu protagonista, en Menna, d’entre els llibres que triava per endur-se a un mas de Margalef n’hi havia el Summa Kaòtica, de Ventura Ametller.

El que jo desconeixia, aleshores, era la vinculació del meu amic amb Ventura Ametller, el seu sogre, i allò que podia haver-se quedat en una simple curiositat resulta que va ser l’inici d’una explicació ben feta sobre la persona de Ventura Ametller i la seva obra, tant l’editada (l’assaig Teoria general de l’universalisme, 1979; els poemaris El primer quadern de Bel Dezir, 1981; Paradigmes esotèrics, 1991; Summa Kaòtica, 2008, i Resta Kaòtica, 2008) com la que resta inèdita al seu despatx.

Ventura Ametller és el nom literari de Bonaventura Clavaguera i Clavaguera (Pals, 1933-Mataro, 2008) i després de rebre les primeres impressions sobre la particularitat de la seva obra, que només podria haver estat il·lustrada per Dalí, vaig abocar-me a la xarxa per veure què hi trobava. Com podia ser que desconegués aquella persona, àmpliament reconeguda per gent destacada del país i que havia viscut al centre de la meva ciutat? Gran amic de Josep Pla, amic de Salvador Espriu, en Lluís Racionero li havia fet la presentació de la primera edició de Summa Kaòtica, el 1983, a la ja mítica Llibreria Robafaves...

A l’amic Josep M. Codina no li agrairé mai prou la confiança que va mostrar en mi per abocar-me la seva preocupació: “Estic en deute amb en Ventura. Quan va morir, a l’estudi, al costat dels seus llibres, va assenyalar el llom de tota la seva obra inèdita i em va dir que jo mateix. M’agradaria que ho veiessis.” No sé descriure amb paraules la sensació i emoció que vaig sentir en traspassar la porta d’aquell estudi. Era conscient que entrava en un santuari personalíssim, on potser llegiríem coses que ningú abans havia llegit. Ens vam reunir al voltant d’una taula la Isabel, l’esposa d’en Ventura, una filla seva, la Teresa, i en Josep M. Codina, mentre Pla i Ventura Ametller, ens esguardaven des de la xemeneia de Mas Pla, un quadre de Manuel Cusachs.

Ventura Ametller es cartejava amb Josep Pla (ja he dit més amunt que era un gran amic seu), amb Salvador Espriu, amb Francesc Vallverdú, amb Vicenç Altaió, Josep M. Castellet, J. V. Foix, Lluís Racionero o Ignasi Riera. La sorpresa era tenir les cartes entre els dits, cartes originals, ben personals, ben properes. La Isabel em diu que li sembla recordar que va ser Josep Pedreira qui el va acostar a Espriu, i que va ser Espriu qui el va acostar a Pla. Retalls i més retalls d’articles de revista i diaris de quan es va fer la primera edició de Summa Kaòtica. I com un veterinari de professió arribà a cartejar-se amb tota aquest estol de gent?

Hi ha sis o set llibres de poesia preparats per entrar a impremta. M’ensenyen les llibretes on Ventura Ametller escrivia els seus dietaris. Si el primer és de 1960, podem calcular ràpidament que hi ha uns cinquanta dietaris escrits, amb lletra minúscula (més que la de l’Espriu). Els fulls d’aquestes llibretes són fulls aprofitats de l’escorxador on treballava Ventura Ametller. La Isabel apunta: “En Ventura sempre deia que escrivia entre porc i porc”.

Obrim un dietari a la babalà i intentem desxifrar-lo. Parla de política, també, però sembla realment que retrati el moment present que vivim. Més avall esmenta que en una carpeta amb anelles hi ha començada un intent de biografia de Josep Pla, i ens posem nerviosos. Busquem ràpidament la carpeta amb anelles i la trobem. No em puc creure el que veig. És cert, la biografia de Jose Pla està començada, però ho està amb puny i lletra del mateix Pla, com donant-li permís, explicant qui eren els seus avis paterns i materns.

En un altre fragment del dietari ens parla de les Notes de pare, on recull totes les seves vivències i pensaments, però els explica a les seves filles i fill. És tendre, té el valor del moment històric, explica els primers banyistes a la costa, com Barcelona era una ciutat on només es parlava en castellà... Em fa pensar en els dietaris de Maurici Serrahima, perquè aquests passen entre Pals i Mataró. El moment més punyent és quan la Teresa, la filla, diu que no tenia coneixement d’aquestes Notes de pare. Comencem a llegir-ne fragments en veu alta. Un moment molt emotiu.

Jo no sóc editora, ni sóc crítica, ni professora de literatura, però tinc clar que en Josep M. Codina té raó quan diu que no pot ser que tot això s’ignori, que cal explicar-ho, donar-ho a conèixer i intentar publicar-ho. Aquí va la meva petita col·laboració, però és evident que aquí s’hi hauria d’implicar, no sé com, alguna institució local, de Pals i/o de Palafrugell.

De moment, jo ja m’he endinsat en la lectura de la Summa Kaòtica (narració de l’etapa republicana que va de l’any 1933 al 1939). Per a la resta, qualsevol idea serà ben rebuda.

Neus Pinart

Maig 2014