10
Octubre 1970
Ha
plogut després d'un any de sequera. Un país on plou tan poc, no potser mai ric.
Terra deixada de la mà de tots els déus! Difícilment arribarà a la categoria de
país desenvolupat.
El
sol és un déu que demana adoradors, i aquests, avui, formen una secta nombrosíssima,
la gran majoria purs ganduls i mafiosos. Adorar el sol, és ritual de platja i
de grotescos nudismes. Deu ser beneficiós pels deteriorats cossos ciutadans,
entaforats a despatxos i fàbriques urbanes, peró ho és molt més per als sagristans,
sacerdots, canonges, sotxantres i
ordres mendicants i corals
vividors del turisme folklòric.
Una
picaresca pròspera i desvergonyida, oportunista i acèfala en forma d'hotelers avariciosos,
hostalers llefardosos, servils, i falsament envoltats de confraries de cambrers,
que també viuen de la niciesa i golafreria humana ... També eIs “artistes” d'espectacles folklòrics, els gitanos de la
Barceloneta o del Camp de la Bota i els
andalusos d'opereta recriats al Paral·lel barceloní fins eIs conjunts horrísons de les músiques pop i folk. (
Però aquests son els herètics que només treballen de nits o a sol post: fauna
tota deIs Patis deIs moderns Monopodis...)
L'excés
de sol malmet el potencial reflexiu i concentrador del cervell humà. Dispersa,
enlluerna. La gent fuig del clos casolà, carrereja,
deambula, passeja, per pobles, o per descampats, o vores de platges, en colles xerraires
i frívoles. En fi, ni
pensen en el món natural ni gaudeixen de res...
La
improvisació que caracteritza les actuacions deIs nostres homes de negocis i dels nostres dirigents, és el resultat irreflexiu
de l'acció solar sobre la matèria gris d’on
en resulta la llei del mínim del esforç portada a l'acció en tots els terrenys
econòmics, socials, culturals, etc.
Som
excessivament solars i extravertits, i per
tant fantasiosos i miserables. Tanmateix no podem negar que el sol conté una
bona quantitat de virtuts: ens estalvia diners en vitamines i farmàcia, amb els
dies més llargs, estalviem electricitat que ja la tenim prou magre i deficient.
I l’extraversió, si per una banda produeix dispersió i despesa exagerada de
diners, ens deslliura deIs dimonis interiors, de les psicosis morboses i deIs fetillers
deixebles de Freud i Joung... I a més a més vivim de la rifa voluminosa del
turisme. L'Estat en lleva uns beneficis incalculables i permet continuar el joc
bèstia del Movimiento Nacional, de la Falange i de l'Opus Dei... .
Però
és un benefici fàcil, caigut del cel, que no ha aportat res als cervells del
país un mínim augment de matèria gris, ni blanca. En canvi ha afavorit la improvisació
i el fatalisme ancestral del miracle celestial, la peresa mental i corporal, i
que penqui l'altre. Només es té l'esperança del mana de la moneda turística estrangera
anual. Passen l'hivern somiant les delícies erotico-econòmiques de l'estiu
anterior,en l’estàtica espera de semblants i augmentades delícies per a l'estiu
vinent. El sol no desperta cap consciencia empresarial, que no sigui la
purament especulativa. El turisme és el cas més palès i
evident de divagació general progressiva,
organitzada pel socialisme i el neocapitalisme.
Hem
quedat que ha de ploure i hem de fomentar les obres publiques; cal fer que les
cases siguin confortables, que els seus habitants no passin fred i ens acabin reumàtics.
Si
a casa hom es troba bé, no es pensa en anar a les tabernes, o al futbol, o a
beure licors alcohòlics baratos i tòxics.
El
mal temps, que és el bo, produeix tipus meditatius, reflexius, impressionants, que
discorren amb totes les potències del cos i de l'anima. Descobreixen coses
importantíssimes, i no banalitats tecnològiques com fan els espanyols:
inventors d'espardenya i calces arromangades... Ells, els homes de països bromosos
i aixopats, han desxifrat els jeroglífics, han estudiat els antics pergamins i
obres misterioses, inèdites, fabuloses. Els homes solars hem somiat grandeses i
ens hem llevat amb les butxaques buides i el cervell capgirat i no recordem ni
els somnis... Es a dir, no hem creat les indústries, ni els serveis bàsics:
pedres filosofals de les vertaderes comunitats desenvolupades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada